Al centre del pati, una olivera marca un punt de referència visible des de qualsevol de les estances que hi aboquen, buscant que les visuals es desdibuixin entre l’interior i l’exterior, no només amb aquest pati sinó amb la totalitat de la parcel·la.

A la planta primera, un petit cos intenta passar desapercebut respecte al conjunt de la planta baixa, introduint usos polivalents i més desvinculats del dia a dia de la família que hi habita.